8. OSTEOLOGIA DE L' EXTREMITAT SUPERIOR

8.1. Introducció

L' estudi de qualsevol os del cos humà comporta sempre, sense importar el seu aspecte i localització, una sèrie de punts comuns als que sempre hem de fer referència per a sistematitzar el seu coneixement.

En primer lloc, davant de qualsevol os, ens hem de plantejar el tipus al qual correspon; el lloc on s' ubica dins de l'esquelet; el nombre d' ossos iguals amb què conta en l'organisme (si és parell o imparell); la seva simetria i els ossos veïns amb els que s'articula i per on. A continuació el pas imprescindible per a poder estudiar els seus detalls i descriure'ls és orientar aquest os en l' espai, cosa que permetrà una localització inicial dels seus detalls en la posició anatòmica per a descriure'ls amb major deteniment. Per a descriure l'os és convenient dividir el mateix en parts, així pels ossos llargs, en general, s'acostuma a estudiar per separat els detalls de les seves epífisis proximal i distal i la seva diàfisi; en els ossos plans s'estudien les seves cares, vores i angles intentant comparar-los amb una forma poligonal i en els ossos curts s'acostumen a sistematitzar les seves cares assignant-les una forma polièdrica.

En resum el guió per a l' estudi d' un os és el següent:

• Tipus d' os, nombre d' ossos iguals i simetria.
• Localització en l' esquelet i ossos veïns.
• Orientació espaial.
• Forma i parts que el composen.
• Detalls de les seves parts sistematitzades en l' espai.