Embriologia i
Anatomia Descriptiva

Abducció: Moviment articular que implica la separació de la línia mitja.

Abducens (nervi): Sisè parell cranial. Nervi oculomotor que innerva el múscul recte extern de l' ull. També es coneix com a nervi motor ocular extern

Acromegàlia: (format peracros (gr): extrem + megas (gr): gran). Malatia hipofisària caracteritzada per una hipersecreció d' hormona del creixement.

Adenohipòfisi: Lòbul anterior de l' hipòfisi amb funció glandular (aden (gr.)= glàndula). S' origina a partir de la Bossa de Rathke. Produeix hormones peptídiques com: la prolactina, l' hormona luteinizant, l' hormona fol·licle estimulant, l' ACTH, la TSH, l' hormona del creixement. La seva secreció està regulada per factors alliberadors produïts per l' hipotalem.

Adrenal: (format per ad (lat.)= junt a + renes (lat.)= ronyó). Relatiu a la glàndula suprarrenal

Adducció: Moviment articular que implica l' apropament d' una articulació cap a la línia mitja del cos. Als dits de les mans i peus el moviment d' apropament es considera en direcció cap a l' eix mig de l' extremitat.

Afàsia: Pèrdua de la parla com a conseqüència d' una patologia cerebral.

Aferent: Terme emprat per a designar elements anatòmics que arriben a una determinada estructura corporal. Exemple: artèria aferent, nervi aferent, fibra aferent. S' empra molt en l' anatomia del sistema nerviós per a designar les fibres nervioses que aporten informació a un determinat centre neuronal.

Agonista: Múscul que actua afavorint un determinat moviment oposant-se al que realitza el moviment contrari (antagonista)

Al·lantoide: (Significa "en forma de salxixa" en grec). Òrgan en forma de sac, que com a membrana extraembrionària, originada de l' intestí en els embrions de reptils, aus i mamífers, funciona en aquests com a bufeta urinària. En l' home, apareix a la part caudal del sac vitelí i s' estèn cap a la tija de connexió, pren part en la formació de la bufeta urinària i en la formació inicial de la sang.

Alvèol dental: Cavitat òssia en els ossos maxil·lars que conté els dents fixes en aquesta pel lligament periodontal

Alvèol respiratori: Sacs cecs a la part distal de l' arbre respiratori delimitats per l' epiteli escamós i rodejats d' una xarxa capil·lar. Al seu interior hi té lloc l' intercanvi de gasos característic de la funció respiratòria.

Amèlia: Absència d' una extremitat

Ameloblasts: Cèl·lules ectodèrmiques que es diferencien a partir de l' epiteli intern de l' esmalt; secreten l' esmalt del dent

Amígdala: (Prové del grecamigdale= ametlla). Òrgan rodó de superfície irregular, generalment es tracta d' un nòdul limfàtic (amígadales palatina, faríngia, tubàrica, etc.).

Amnioblast: (Format d' "amnios", membrana i "blast", germen). Cèl·lules en fase de creixement i diferenciació que recobreixen l' amni i que posteriorment patiran transformació i diferenciació per a donar lloc a cèl·lules definitives.

Ampolla: Dilatació localitzada d' un conducte o canal anatòmic. Exemple: Ampolla tubàrica

Ampulla: Estructura que es forma en l' extrem dels brots ureterals bifurcats; al final indueix al mesoderma intermedi del metanefre per a formar les nefrones.

Amniocentesi: (Format d' "amnios", membrana i del grec "centesi", punció). Punció de la cavitat amniòtica, per a obtenir-ne líquid del seu interior i practicar diversos exàmens que permetin detectar malformacions congènites. Es sol realitzar entre les setmanes catorzena i setzena amb control ecogràfic.

Amni: (Del grec "amnios", membrana). Sac tancat que conté i protegeix els embrions de rèptils, aus i mamífers, formant una membrana extraembrionària i plena de líquid d' aspecte aquós. Cavitat amniòtica: Espai delimitat pel amni. Líquit amniòtic: Líquid d' aspecte aquós que emplena la cavitat amniòtica.

Anastomosi: Terme anatòmic que significa unió d' uns elements amb d' altres. En Cirurgia s' empra per a designar les tècniques que impliquen reconstrucció d' estructures tubulars després de resseccions quirúrgiques. Exemple: anastomosis intestinals o anastomosis vasculars.

Anencefàlia: Anomalia provocada per defectes en el tancament del neuròpor cranial. Ocasiona l' absència total o quasi total de l' encèfalo. Generalment és incompatible amb la vida.

Aneurisma: Dilatació anormal d' un element vascular. Exemple: aneurisma de l' Aorta.

Anfiartrosi: Terme antic que designava les articulacions en les que les superfícies articulars estan unides por discs de fibrocartílag. Exemple: articulacions entre els cossos vertebrals; sínfisi pubiana.

Angioblast: (Format del grec "angios" vas i "blast", germen). Cèl·lules embrionàries que van a donar lloc als vasos sanguinis després de la seva diferenciació.

Angiogènesi: S' utilitza durant el període embrionari per a referir-se a la formació de vasos. També s' empra per a designar el mecanisme pel qual els vasos preexistents s' allarguen o ramifiquen per geminació.

Antagonista: Músculs d' una mateixa regió anatòmica que operen en sentit contrari a l' acció que s' està describint, en contraposició als músculs agonistes.

Anteflexió: Terme que se sol utilitzar per a referir-se a l' úter en la seva posició habitual, inclinat cap endavant.

Anterior: Element anatòmic situat a la part ventral del cos

Antre: Sinònim de cavitat. Exemple: antre pilòric, antre maxil·lar.

Aorta: Principal artèria del cos humà. S' origina al ventricle esquerre i recorre el tòrax i l' abdomen.

Aparell: Conjunt d' òrgans de diferents tipus que contribueixen conjuntament a realitzar una funció. Exemple: Aparell Digestiu; Aparell Circulatori; Aparell Locomotor; Aparell Respiratori; Aparell Urinari; Aparell Genital

Apòfisi: (Format per apo (gr.)= a partir de + phy (gr.)= creixement + sis (gr.)) Sortint ossi bastant prominent sobre el que es fixen músculs o lligaments.

Aponeurosi: Membrana de teixit conjuntiu que embolica els músculs. Ocasionalment s' utilitza per a designar orígens o insercions musculars en forma de membrana (aponeurosi d' origen o d' inserció)

Aqüeducte cerebral: Aqüeducte o Conducte de Silvio; Conducte estret que travessa el mesencèfal i comunica els ventricles cerebrals tercer i quart. Transporta el líquid cefalorraquidi entre aquests espais. Quan es fa més estret per causa patològica ocasiona hidrocefàlia.

Aracnoide: Meninge situada entre la duramare i la piamare. Està formada per un teixit clar que recorda la tela d'aranya.

Arcs aòrtics: Artèries parells que deriven de les artèries que rodegen la faringe embrionària.

Aritenoide: Cartílags de la laringe situats a la part posterior del cricoide, per sota da la tiroide.

Arrels espinals: Feixos de fibres nervioses que procedeixen de la medul·la espinal en cadascun dels nivells segmentaris situats des del primer nivell cervical fins el primer coccigi. A la seva part ventral contenen axons motors de les columnes ventrals i les fibres simpàtiques preganglionars de les columnes des de D1-L2. L' arrel dorsal està constituïda pel gangli raquidi i les seves fibres centrífugues i centrípetes.

Artèria: Conducte vascular que vehiculitza la sang des del cor cap a la perifèria.

Artèria nutrícia: Vas per a la nutrició d' un teixit. Aquest terme s' utilitza amb molta freqüència per a fer referència a les artèries dels ossos.

Artèries intersegmentàries: Artèries embrionàries que discorren per l' espai que queda entre dos somites contigus. En l' adult estan representades per les artèries intercostals i lumbars.

Articulació(ns): Unions mòbils entre els ossos.

Articulació sinovial (diartrosi): Articulació mòbil. Es caracteritza per tenir càpsula articular, membrana sinovial i elements lligamentosos. Ocasionalment presenta fibrocartílags articulars que faciliten la correcta aposició dels extrems ossis. Existeixen diversos tipus segons la seva capacitat de moviment: artròdia; trochus; tròclea; condília encaixament recíproc o cadira de muntar; enartrosi.

Articulació no sinovial (sinartrosi): Unió entre ossos que té lloc a través d' un teixit interposat entre els dos extrems articulars. Manca de càpsula articular i de membrana sinovial. Es caracteritza pel seu escàs o nul moviment.

Artròdia: Articulació sinovial caracteritzada per presentar únicament moviments de lliscament dels extrems ossis. Generalment, les superfícies òssies articulades són planes.

Atrèsia: Manca de formació de la llum d' un conducte o orifici corporal. Generalment es desenvolupa durant el període embrionari o fetal. Exemples: atrèsia anal; atrèsia esofàgica.

Autònom, Sistema nerviós: Divisió funcional del sistema nerviós que presideix el manteniment de les funcions vitals de l' organisme sense que sigui precís un control conscient del mateix (p. ex. respiració, secrecions, moviments viscerals, etc.)

Bífid: Dividit en dues parts.

Biòpsia: Petita mostra de teixit corporal que s' extrau per a ser analitzada a partir de diferents tècniques i facilitar el diagnòstic mèdic.

Blast: (Del grec "blast", germen) S' acostuma a utilitzar com a sufix per a indicar cèl·lules de diferents tipus (venen indicats pel prefix) amb potencialitat per a transformar-se en altres tipus cel·lulars més definits. Utilizat com a prefix acostuma a indicar zones embrionàries que contenen cèl·lules amb potencialitat per a diferenciar-se en altres tipus cel·lulars.

Blastocist: (Del grec "blasto", germen i "cisto", bufeta o sac) Conjunt d' elements embrionaris que apareixen en les fases inicials del desenvolupament després de la fase de mòrula. Cavitat del blastocist: Cavitat en l' interior del blastocist formada per penetració de líquid des de la cavitat uterina a l' interior de la mòrula.

Blastòmer: (Format del grec "blasto", germen i del llatí "merus", sense importància). Cèl·lules que es formen després de les divisions mitòtiques inicials del zigot fins a la fase de blastocist.

Bossa de Rathke: Evaginació de l' ectoderma del sostre de la boca embrionària; dóna lloc al lòbul anterior i al lòbul intermedi de la hipòfisi.

Bosses faríngies: Dilatacions de la faringe embrionària a l' alçada dels arcs branquials o faringis que donen lloc a importants glàndules i cavitats.

Bronqui: Cadascun dels conductes fibrocartilaginosos que s' originen a la tràquea i penetren en els pulmons.

Bufeta: Òrgan muscular i membranós, en forma de bossa, en la que s' hi va depositant l' orina entre les miccions.

Bulb: Dilatació

Bulb olfatori: Part més distal del nervi olfatori (primer parell cranial).

Bulb raquidi: Medul·la oblongata. Regió més caudal del rombencèfal que es forma des del mielencèfal. És molt similar des del punt de vista morfològic a la medul·la espinal.

Cadena ganglionar simpàtica: Cadena parell de ganglis que s' agrupen a ambdós costats de la columna vertebral que s' estén des de la regió cervical a la coccígia.

Canal inguinal: Conducte que travessa els músculs de la pared abdominal i conté el cordó espermàtic en l' home i el lligament rodó de l' úter a la dona.

Capacitació: Procés d' activació que ha d' experimentar un espermatozou per a ser capaç de fertilitzar un òvul. Succeeix a la vagina després de l' ejaculació.

Càpsula (s): Espai(s) de substància blanca situat(s) entre els diversos nuclis grisos cerebrals. A través d' aquestes discorren les diferents fibres de projecció que surten o es dirigeixen als centres nerviosos cerebrals. Es distingeixen tres: càpsula interna, càpsula externa, càpsula extrema.

Cardíac: Relatiu al cor. Procedeix del grec kardia (cor)

Càrdies: Orifici que serveix de comunicació entre l' estòmag i l' esòfag.

Carina: Solc a la part inferior de la tràquea que separa la divisió d' aquesta en els dos bronquis principals.

Cartílag: Tipus de teixit connectiu amb una matriu gelatinosa i abundants fibres. És característic de l' Aparell Locomotor. Apareix en ossos i articulacions.

Cavitat amniòtica: Espai delimitat per l' amni.

Cavitat del blastocist: Cavitat en l' interior del blastocist formada per la penetració de líquid des de la cavitat uterina a l' interior de la mòrula.

Cavitat celòmica (celomàtica): celoma

Cavitat coriònica: Cavitat que separa l' amni i el còrion, en els períodes inicials del desenvolupament és de major grandària que aquell, amb el creixement embrionari i de l' amni pràcticament desapareix i es converteix en un espai virtual.

Cavitat pericàrdica: Espai entre les dos fulles del pericardi serós.

Cavitat pleural: Espai entre les dues fulles de la serosa pulmonar (pleures visceral i parietal)

Cavitat peritoneal: Cavitat delimitada per les fulles parietal i visceral del peritoneu que conté les vísceres abdominals de l' Aparell Digestiu.

Celíac: Pertany o està relacionat amb el ventre o l' intestí. S' empra en anatomia per a designar diverses estructures: plex celíac, tronc celíac, gangli celíac.

Celoma: (Format del grec "celos", forat i -oma) Cavitat que es desenvolupa durant el desenvolupament embrionari entre la paret del cos i les vísceres. Cavitat celomàtica: id.. Membrana exocelòmica: Capa cel·lular formada per cèl·lules que migren des de l' hipoblast i rodegen la cavitat del blastocist per a transformar-la en el sac vitel primari. Celoma intraembrionari: Espai que es desenvolupa entre les dues capes del mesoderma lateral i que donarà lloc a les cavitats corporals (toràcica i abdominal) després del plegament embrionari. Celoma extraembrionari: Cavitat formada després de la migració de cèl·lules que es situen entre el citotrofoblast i les cavitats amniòtica i vitelina per a formar el mesoderma extraembrionari. D' aquesta en deriva el sac vitelí secundari o sac vitelí.

Centre tendinós del diafragma: Part central del múscul diafragma on conflueixen totes les seves porcions musculars i s' insereixen sobre ella. També rep les denominacions de: centre frènic i mirall de Van Helmont.

Cerebel: Part del sistema nerviós central ubicada a la fossa cranial posterior. Es troba fix al tronc de l' encèfal pels peduncles cerebelosos. Embriològicament deriva del rombencèfal, concretament de la parte posterior del metencèfalo. Presenta dos hemisferis cerebelosos units a la seva part central per el vermis. En el seu interior presenta una distribució de fibres de substància blanca característica denominada: arbre de la vida. La substància gris cerebelosa es compon d' escorça i nuclis grisos. Intervé en el control involuntari de funcions motores com l'equilibri, el to muscular i la pràxia.

Cervell: Part més voluminosa del sistema nerviós central ubicada en l' interior de la cavitat cranial. Està formada per dos hemisferis units en la seva part central per una comissura denominada cos callós. Deriva del prosencèfal embrionari que posteriorment es divideix en dos vesícules telencefàliques i una diencefàlica. En la seva superfície de forma característica presenta una sèrie d' elevacions i depressions conegudes com a circumvolucions o girs i solcs cerebrals.

Cifosi: Curvatura de concavitat anterior de la columna vertebral. És característica de les regions toràcica i sacra. Quan apareix fora d' aquestes regions o presenta una angulació excessiva és patològica.

Circumducció: Moviment articular circular característic de les articulacions sinovials amb tres graus de llibertat (enartrosi) que es produeix per combinació dels tres tipus de moviments possibles en l' espai.

Circumvolució: Cadascuna de les elevacions de la superfície del teixit dels hemisferis cerebrals delimitada entre dos solcs.

Cissures: Solcs profunds que delimiten parts d' un òrgan. En Anatomia s' empra en el cervell, pulmons, fetge. Les parts limitades per les cissures solen rebre el nombre de lòbuls.

Citotrofoblast: (Format del grec, "citos", cèl·lula; "trofos", nutrició i "blast", germen). Capa interna del trofoblast. Forma part del còrion junt amb el sinciciotrofoblast i el mesoderma somàtic extraembrionari.

Coana: Cadascun dels orificis nassals interns que comuniquen les fosses nasals amb la faringe.

Còccix: Os propi dels vertebrats que no tenen cua, format per la unió de les últimes vèrtebres i articulat per la seva base amb l' os sacre.

Còclea: Cargol de l' oïda interna

Coixinets (coixí) endocàrdics: Engrossiments del teixit cardíac embrionari que donen origen al septe auriculoventricular i intervenen en la formació de les vàlvules cardíaques.

Colecist: Prefix relatiu a la vesícula biliar. Exemples: colecistiti, colecistectoma. Prové del grec chole (bilis) i cistis (bossa, bufeta).

Colèdoc: Conducte format per la unió dels conductes cístic i hepàtic que desemboca al duodè. Pel seu interior circula la bilis.

Colicle: Elevació. En el sistema nerviós s' empra per a referir-se a les elevacions situades a la cara posterior del mesencèfal: colicles superiors i inferiors. En embriologia s' utilitza per a designar l' elevació telencefàlica que dóna lloc als nuclis grisos estriats.

Còlon: Porció de l' intestí gruixut dels mamífers que comença on finalitza el cec i acaba on comença el recte.

Comissura: Punt d' unió de certes parts similars del cos; com els llavis o les parpelles. Fibres comissurals: Fibres de substància blanca que comuniquen entre si els hemisferis cerebrals. Exemples: cos callós, fòrnix.

Condília: Tipus d' articulació sinovial caracteritzat ja que les seves superfícies articulars tenen forma el·líptica i dos graus de llibertat.

Còndil: Eminència rodona en l' extremitat d' un os que serveix com a superfície articular del mateix. Prové del grec kóndylos (nus)

Condroblast: Cèl·lula mesenquimatosa que dóna origen a les cèl·lules pròpies i diferenciades del teixit cartilaginós. Prové de khóndros (cartílag) i blastos (germen)

Condròcits: Cèl·lules cartilaginoses diferenciades.

Condrocrani: Estructura endocondral de la que deriven diferents ossos del crani. És la part més primitiva des del punt filogenètic del crani humà. Constitueix els ossos de la base del crani.

Conducte auditiu extern: Tub que forma part de l' òrgan de l' audició que s' estén des del pavelló auricular fins a l'oïda mitja.

Conducte auditiu intern: Part de l' oïda que s' estén des de l' oïda interna fins la fossa cerebral posterior travessant el penyal de l' os temporal. Vehiculitza les fibres del nervi vestibulococlear.

Conducte cístic: Conducte de sortida de la vesícula biliar que comunica aquesta amb el conducte hepàtic i la reunió de la qual es forma al colèdoc.

Conducte deferent: Conducte que s' origina de cadascun dels testicles que vehiculitza l' esperma. Travessa el canal inguinal formant part del cordó espermàtic.

Conducte ependimari: Conducte central de la medul·la espinal.

Conducte lacrimal: Conducte de drenatge de les llàgrimes des del terra de l' òrbita fins al meat inferior de la fossa nasal corresponent.

Conducte mesonèfric (Wolf): Conductes embrionaris encarregats inicialment de l' excreció d' orina. En l' home donen lloc als conductes deferents i en la dona degeneren. En la seva part inferior donen lloc a les gemmes ureterals que formen el sistema connector del metanefre.

Conducte neuroentèric: Es forma a mesura que degenera el terra ventral del buit del procés notocordal; facilita la comunicació entre la cavitat amniòtica i el sac vitelí a través de la fossa primitiva.

Conducte notocordal: Canalització del procés notocordal des del node primitiu fins a la placa procordal.

Conducte paramesonèfric (Müller): conductes parells que es desenvolupen a principis de la setena setmana; en l' home degeneren i en la dona formen part de l' extrem superior de la vagina, de l' úter i de les trompes uterines (de Fal·lopi).

Conducte tiroglós: Conducte que uneix l' esbós tiroïdal amb la base de la llengua durant la fase embrionària en la que té lloc el descens d' aquest des de la boca a la seva posició cervical. Generalment desapareix deixant com a únic rastre el lòbul piramidal de la tiroide. Ocasionalment persisteix deixant restes que formen quists patològics: quists del conducte tiroglós.

Conducte vitel·lí: Es forma a mesura que l' embrió rebassa el sac vitelí en regressió; la comunicació entre el sac vitelí i l' intestí mig s' estenosa fins a constituir aquest conducte prim.

Congènit: (Del llatí "congenitus"). Nascut amb un mateix. S' acostuma a aplicar a tots aquells detalls individuals que es presenten ja des del moment del naixement.

Coracoide: Amb forma de pic de corb. En anatomia es designa així a una apòfisi de l' omòplat.

Cordat: Animals que presenten notocorda en algun moment de la seva vida.

Còrion: (Del llatí "corium" i aquest del grec "chorios") Envoltura de l' embrió dels reptils, aus i mamífers, situada per fora de l' amni i separada d' aquests per una cavitat exceptuant per la tija de connexió embrionari on contacten ambdós elements. Es composa de tres capes cel·lulars: el simcitiotrofoblast, el citotrofoblast i el mesoderma somàtic extraembrionari. Cavitat coriònica: Cavitat que separa l' amni i el còrion, en els períodes inicials del desenvolupament és de major grandària que aquell, amb el creixement embrionari i de l' amni pràcticament desapareix i es converteix en un espai virtual. Vellositat coriònica: Perllongacions del simcitiotrofoblast que s'introdueixen en el teixit uterí per a donar lloc a la placenta.

Coroide: membrana prima, de color bru més o menys fosc, situada entre l' escleròtica i la retina dels ulls dels vertebrats.

Corda del timpà: Branca del nervi facial que porta les fibres aferents especials que innerven les papil·les gustatives dels dos terços anteriors de la llengua.

Cordes tendinoses: Perllongacions tendinoses dels músculs papil·lars dels ventricles que contribueixen a formar part del sistema d' apertura i tancament de les vàlvules auriculoventriculars del cor.

Cos callós: Comissura cerebral que uneix els dos hemisferis cerebrals.

Cos estriat: Nucli gris cerebral format pels nuclis caudat i lenticular.

Cos ultimobranquial: Deriva de la controvertida cinquena bossa faríngia; emigra a l' interior de les glàndules tiroide per a donar lloc a les cèl·lules parafoliculars que produeixen la calcitonina.

Còtil: Cavitat d' un os on entra el cap d' un altre. Prové del grec kótylos (cavitat)

Crani: Conjunt d' ossos que formen part de l' esquelet del cap.

Cresta apical ectodèrmica: Engrossiment en l' extrem terminal dels esbossos de les extremitats que indueix al mesoderma subjacent a crèixer en sentit distal.

Cresta neural: Part lateral del neuroectoderma que sobresurt a ambdós costats de la placa i solc neurals per a posteriorment separar-se del tub neural. Les crestes neurals originen teixits heterogenis tant en les regions en les que s' originen com en zones del cos allunyats de la seva ubicació inicial en el període embrionari. De les crestes neurals s' originen: Ganglis nerviosos simpàtics; Ganglis raquidis; Alguns ganglis dels parells cranials; Ganglis entèrics; Cèl·lules de la glia dels ganglis perifèrics; Cèl·lules de Schwann; Teixit conjuntiu que rodeja els ulls; Músculs de la pupila i del cos ciliar; Leptomeninges: aracnoide i piamare; Medul·la suprarrenal; Melanòcits; Ossos, cartílags i músculs dels arcs branquials; Odontoblasts

Cresta terminal: Cresta de teixit que demarca els límits entre el si venós i l' aurícula primitiva; conté la via de conducció que connecta els nodes sinoauricular i auriculoventricular.

Cricoide: Cartílag en forma d' anell situat a la part inferior de la laringe, articulat amb els cartílags tiroide i aritenoide.

Criptorquídia: Manca de descens a l' escrot d' un o ambdós testicles. Prové del grec kryptos (amagat) i orkhis (testicle).

Cristal·lí: Lent biconvexa situada darrera de la pupila de l' ull, en l' interior del compartiment anterior d' aquest.

Crural: Pertanyent o relatiu a la cuixa.

Decídua: Endometri gestant. Presenta tres parts: decídua basal; capsular i parietal.

Decussació: S' emplea en anatomia per a denominar zones en les que dos elements creuen d' un costat a un altre. Exemples: decussació de les piràmides; decussació plantar.

Decúbit: Posició que prenen les persones o els animals quan es tiren al terra en el llit.

Dendrita: Perllongació ramificada dels somes neuronals.

Dermatomiòtom: Porció del somita que ocupa la part lateral d' aquest. Origina derivats dèrmics i musculars. Es divideix en dermàtom i miotòm.

Dermis: Capa profunda de la pell

Diàfisi: Tija dels ossos llargs.

Diafragma: Múscul amb forma de cúpula que separa les cavitats toràcica i abdominal. Intervé de forma fonamental en la inspiració.

Diartrosi: Articulació sinovial. Procedeix del grec diá (a través, diferència, separació) i árthron (articulació)

Diàstole: Fase del cicle cardíac en la que el cor es relaxa de la contracció i permet el retorn de la sang fins les cavitats cardíaques.

Diencèfal: Una de les dues vesícules embrionàries secundàries originades del prosencèfal. Dóna lloc a diferents nuclis grisos cerebrals que s' ubiquen, en l' adult, al voltant de la cavitat del tercer ventricle cerebral, aquesta zona també rep aquesta denominació.

Diferenciació: Procés mitjançant el qual cèl·lules precursores es transformen en cèl·lules de característiques funcionals i morfològiques definitives.

Díploe: Teixit ossi situat que omple els ossos plans.

Disc embrionari bilaminar: Fase embrionària que prosigueix a la diferenciació d' epiblast i hipoblast.

Disc embrionari trilaminar: Embrió trilaminar (de tres capes) consta d' ectoderma, mesoderma i endoderma.

Distal: Terme que en anatomia s' utilitza per a designar les parts d' un membre o òrgan que estan més allunyades de la línia mitja de l' organisme.

Diuresi: Secreció de l' orina.

Diverticle: Apèndix buit i que finalitza en un fons de sac. Es pot emprar en embriologia per a designar zones des de les que s' orignen alguns òrgans (diverticle hepàtic); i en patologia per a referir-se a zones anormals (diverticle esofàgic)

Dorsal: Terme que en antomia s' utilitza per a ubicar elements del cos humà situats a la part posterior del cos o per darrera de l' òrgan al que fem referència.

Dorsiflexió: Flexió dorsal.

Duodè: Primera porció de l' intestí prim dels mamífers. El seu nom es deu a que en l' ésser humà té uns dotze dits de llarg.

Duramare: Capa meníngia externa; d' elevada consitència rodeja l' encèfal i la medul·la espinal.

Ecografia: Tècnica d' exploració de l' interior del cos a través d' ones electromagnètiques o acúsctiques que regristra les reflexions o ecos que produeixen en la seva propagació les discontinuïtats internes.

Ectoderma: (Compost del grec "ecto", per fora o en l' exterior y "dermo" piel). Capa embrionària externa que dará lugar a la epidermis, cabello, uñas, sistema nervioso, etc.

Eferent: Terme emprat per a designar elements anatòmics que s' originen a una determinada estructura corporal i s'allunyen d' aquesta cap una altra zona. S' utilitza molt en l' anatomia del sistema nerviós per a designar les fibres nervioses que emeten senyals des d' un determinat centre neuronal.

Embrió: Germen o rudiment d' un ésser viu, des de que comença el desenvolupament de l' ou fins que l' organisme adquireix la forma característica que li és pròpia. En l' éssser humà comprén des de la concepció fins a la vuitena setmana.

Embrioblast: (Prové del grec "embrios", embrió i "blast", germen). Grup de cèl·lules pertanyents al blastocist de les que derivaran els teixits embrionaris.

Eminència: Elevació o prominència que presenta la superfície d' un òrgan o d' una regió anatòmica qualsevol.

Enartrosi: Tipus d' articulació sinovial les superfícies articulars de les quals tenen forma esfèrica i presenten tres graus de llibertat.

Encaixament recíproc: Tipus d' articulació sinovial les superfícies articulars de les quals tenen forma de cadira de muntar i presenta dos graus de llibertat.

Endocardi: Capa més interna dels teixits cardíacs formada per teixit endotelial.

Endocrí: Pertanyent o relatiu a les hormones o a les secrecions internes.

Endoderma: (Prové del grec "endo", dins o en l' interior i "derma" pell). Capa cel·lular embrionària interna de la que derivaran els recobriments epitelials de les vísceres.

Endògen: Produït en l' interior de l' organisme

Endolinfa: Fluit contingut en el laberint membranós de l' oïda interna.

Endometri: Membrana mucosa que entapissa l' interior de l' úter.

Endoteli: Epiteli escamós simple que revesteix l' interior dels vasos sanguinis i limfàtics.

Epèndim: Capa de cèl·lules que revesteix el sistema ventricular de l' encèfal i la medul·la espinal.

Epiblast: (Prové del grec "epi", sobre i "blast", germen). Capa cel·lular embrionària superficial que apareix en períodes precoços del desenvolupament i que posteriorment es transformarà en l' ectoderma embrionari.

Epicardi: membrana serosa que revesteix la superfície del miocardi, també es denomina pericardi serós.

Epididim: Òrgan situat sobre cadascun dels testicles i està constituït per la reunió dels vasos seminífers.

Epidural: Situat per sobre de la duramare. Entre la duramare i els ossos del crani.

Epífisi: Extrems dels ossos llargs. També rep el mateix nom la glàndula pineal.

Epiglotis: Cartílag situat a la part proximal de la laringe que actua com a vàlvula de separació dels conductes respiratori i digestiu durant la deglució.

Epipló: També anomenat oment. Part del peritoneu visceral de determinats òrgans de l' aparell digestiu. En general s'utilitza per a designar perllongacions del peritoneu visceral d' un òrgan que contacta amb el peritoneu d' un altre. Exemples: epipló gastrohepàtic; epipló gastrocòlic.

Epitàlem: Significa sobre el tàlem. Zona situada a la part superior i posterior del tercer ventricle en la que se ubican: la glándula pineal o epífisis; el núcleo de la habénula y las comisuras posterior y habenular.

Epoòfor: Vestigis dels tubs mesodèrmics epigenitals que es troben dispersos en el mesovari.

Eritroblastosi fetal: Malaltia que es desencadena després del naixement per incompatibilitat dels factors Rh entre mare i fill. Es caracteritza per una destrucció dels hematies del recent nascut per anticossos anti-Rh formats per la mare.

Esbós: Qualsevol dels teixits, òrgans o aparells embrionaris que encara no ha adquirit la seva forma i estructura definitives.

Escama: Ampla làmina òssia dels ossos del crani que forma part de la bòveda cranial.

Escleròtom: Part dels somites situada ventromedial que origina components ossis i articulars.

Escoliosi: Curvatura lateral de la columna vertebral. (skolios: recargolat)

Escorça cerebral (còrtex): Capa poliestratificada de matèria gris cerebral, ubicada en la zona més externa dels hemisferis cerebrals. Presenta diverses funcions segons la regió que ocupa en cadascun dels lòbuls cerebrals.

Escrot: Bossa cutània que alberga els testicles en l' home.

Esfínter: Múscul anular amb que s' obre i tanca l' orifici d' una cavitat del cos. Exemples: esfínter anal; esfínter esofàgic.

Espermatogènesi: (Prové del llatí "sperma", llavor i del grec "geneos", generació). Sèrie de processos que tenen lloc en el testicle i que transformen les cèl·lules germinals primitives (espermatogonis) en espermatozous.

Espermatozou : (Prové del llatí "sperma", llavor i del grec "eidos", semblant a). Cèl·lula germinal masculina (gàmeta). Aquest terme es va encunyar per als gàmetes masculins de les plantes criptòpgames per la seva similitud amb els espermatozous dels animals, tot i que amb el pas del temps s' ha generalitzat el seu us quan parlem dels gàmetes masculins dels animals.

Espermiogènesi: Procés mitjançant el qual les espermàtides es transformen en espermatozous.

Esplacnopleura: (Prové del grec "splacnos", víscera i "pleura" costat). Capa cel·lular del mesoderma lateral embrionari, situada a la part interna del mateix en contacte amb l' endoderma. D' aquesta en deriven les cobertes superficials de les vísceres toràciques i abdominals.

Esplènic: Referent a la melsa

Estomodeu: (Del grec "stoma", boca). Boca primitiva de l' embrió humà, tancada per la membrana bucofaríngia.

Estria primitiva (Línia primitiva): Engrossiment de la cara dorsal de l' epiblast embrionari que apareix durant la formació de les capes germinals.

Estroma: Coberta d' un teixit que serveix per a sostenir els seus elements cel·lulars.

Etmoide: Petit os encaixat en la escotadura de l' os frontal que forma part de la base del crani, les cavitats nasals i les òrbites. La denominació prové del grec ethmos: criba.

Evaginació: Protuberància o sortint buit d' un conducte o cavitat orgàniques.

Eversió: Moviment de l' articulació del turmell que duu la planta del peu cap enfora (rotació interna)

Exocrí: Que segrega cap enfora. Glàndules que aboquen la seva secreció a l' interior dels tubs de l' organisme o cap a l' exterior d' aquest.

Extensió: Moviment articular a través de l' eix transversal que implica un augment de l' angle entre els elements articulars.

Extern: En anatomia s' acostuma a utilitzar per a designar elements anatòmics que es situen per fora o més propers a la superfície o exterior. També s' acostuma a emprar per a designar elements que es situen més allunyats de la línia mitja del cos en contraposició a d' altres més propers.

Extrapiramidal: Nuclis i fascicles associats amb el control involuntari de l' activitat muscular.

Falciforme: Amb forma de falç. Del llatí falx. Exemple: lligament falciforme del fetge.

Faringe: Porció del tub digestiu situada entre la boca i l' esòfag. De parets generalment molt musculoses, en l' ésser humà presenta diversos orificis de comunicació amb les fosses nasals; oïda mitja; laringe; boca i esòfag.

Fàscia: Teixit connectiu fibrós, bàsicament colàgena, que forma làmines que fixen, cobreixen, estabilitzen i separen els músculs d' altres òrgans interns.

Fascicle: Feix de fibres generalment referit a fibres nervioses o musculars.

Fetus: Estadi del desenvolupament humà que s' inicia a la vuitena setmana i finalitza amb el naixement.

Fíbula: Peroné. Os de l' esquelet de la cama situat a la part lateral d' aquesta.

Fístula: Conducte anormal entre dos conductes de l' organisme o amb l' exterior. Exemple: fístula traqueoesofàgica.

Flexió: Moviment articular a través de l' eix transversal que implica una disminució de l' angle entre els dos extrems articulars.

Flexura cervical: Acodadura que es desenvolupa durant el període embrionari a l' alçada de la zona de separació entre el mielencèfal i la medul·la espinal.

Flexura mesencefàlica: Acodadura que apareix a l' alçada del futur mesencèfal en la fase de tres vesícules cerebrals.

Flexura pontina: Tercera acodadura embrionària encefàlica que apareix a la fase de cinc vesícules separant la vesícula rombencefàlica en metencàfal i mielencèfal.

Fol·licle primordial o primari: Conjunt format per l' oòcit primari i una capa de cèl·lules de teixit conjuntiu que el rodegen.

Fol·licle secundari: Fol·licle primari en creixement amb més d' una capa de cèl·lules cuboides de revestiment. Només es desenvolupa un en cada període menstrual. El seu creixement posterior dóna lloc a l' òvul.

Fontanel·la: Espais membranosos entre els ossos del crani abans de la seva completa ossificació.

Foràmen: Orifici a través d' un os. Exemple: foramen oval, foramen rotundum, etc.

Forat cec: Fosseta endodèrmica localitzada a la línia mitja de la llengua dins del solc terminal; dóna lloc al conducte tiroglós i a la glàndula tiroide.

Forat(s) de Luschka: Són dos orificis localizats al sostre del quart ventricle en ambdós costats del Forat de Magendie que comuniquen a aquest amb l' espai subaracnoïdal del tronc de l' encèfalo i de la medul·la espinal.

Forat de Magendie: Apertura mitja única al sostre del quart ventricle entre els dos forats de Luschka que permet la sortida del LCR des del quart ventricle a l' espai subaracnoïdal.

Forat interventricular de Monro: Comunicació entre els ventricles laterals i el tercer ventricle. És un espai localitzat per sota de la part anterior del fòrnix, limitat per aquest per dalt, el talem per darrera i l' hipotàlem per sota.

Forat oval: Comunicació localitzada a la part inferior del septum secundum de les cavitats auriculars cardíaques primitives que permet fluir la sang des de l' aurícula dreta a la esquerra durant els períodes embrionari i fetal. El forat oval constitueix l' orifici de sortida a l' aurícula dreta del Conducte de Botal. En l' os esfenoide és un dels forats de l' ala major a través del que surt del crani la branca maxil·lar del nervi trigemim.

Fossa: Depressió profunda. Moltes vegades s' utilitza en l' Osteologia.

Fòvea: Fosseta. Porció de la retina dels primats, manca en bastons i amb gran quantitat de cons, que constitueix el punt de màxima agudesa visual.

Fundus: Base d' un òrgan. Ex: fundus gàstric.

Gameta: Cadascuna de les dues cèl·lules sexuals, masculina i femenina, que s' uneixen per a formar el zigot.

Gangli Limfàtic: Qualsevol dels òrgans amb forma arronyonida, ovoide o esfèrica, intercalats en el trajecte dels vasos limfàtics i en l' interior del que es formen els limfòcits.

Gangli nerviós: Abultament intercalat en el trajecte dels nervis i format per l' acumulació de cèl·lules nervioses.

Gàstric: Referent a l' estòmag

Gastrulació: Sèrie de canvis que es produeixen en l' embrió per a donar lloc a la formació de les diferents capes germinals del mateix (ectoderma, mesoderma i endoderma). Aquest terme és inapropiat, tot i que el seu ús és molt freqüent, en l' embriologia humana, ja que fa referència a la formació d' un element conegut com a gàstrula que no apareix en el desenvolupament humà.

Gemma: Brot embrionari. Exemple: gemma ureteral.

Gir (gyrus): Circumvolució

Glenoïdal: Nom de les cavitats articulars esfèriques.

Glomèrul: Petit cabdell de capilars rodejats per la càpsula de Bowman del túbul metanèfric; formen el corpuscle renal.

Glotis: Orifici o apertura superior de la laringe.

Gluti: Localitzat a la natja. Deriva del grec gloutos: del darrere.

Gònada: Òrgan que produeix gàmetes i hormones.

Gonadotropina: Hormona que estimula les gònades.

Gonòcit: Fa referència a les cèl·lules de la línia germinal femenina o masculina durant la meiosi; inclou els ovòcits i espermatòcits primaris, secundaris i madurs.

Haustre: Dilatacions que es repeteixen seqüencialment al llarg de tot l' intestí gruixut que apareixen com a resultat de la tensió de les tènies del còlon.

Hemorroides: Dilatacions varicoses de les venes que drenen el recte i l' anus.

Hemisferi: Cadascuna de les dues meitats d' una esfera dividida per un pla que passi pel seu centre.

Hepàtic: Relatiu al fetge.

Hèrnia: Sortida total o parcial d' una víscera o una altra part tova de la cavitat orgànica en la que es troba habitualment confinada.

Hialí: Diàfan com el vidre o semblant a ell. Cartílag que recobreix les superfícies articulars.

Hiat: Solució de continuïtat, interrupció o sepració espaial o temporal. En anatomia s' empra per a referir-se a una fenedura, fissura o orifici. Exemple: Hiat esofàgic del diafragma.

Hidrocefàlia: Situació patològica en la que es produeix un desequilibri entre la producció i l' absorció del líquid cefaloraquidi ocasionant un excés del mateix. Com a conseqüència es produeix una dilatació de les cavitats ventriculars amb compressió de les zones corticals. Una causa freqüent és l' estenosi de l' Aqüeducte cerebral.

Hili: Zona d' un òrgan a través de la qual penetren cap aquest els seus elements vasculars, nerviosos i tubulars. Exemple: Hili hepàtic; hili pulmonar; hili esplènic.

Hipoblast: (Prové del grec "ipo", sota de; i "blasto" germen). Capa interna de l' embrioblast de la que derivarà l'endoderma embrionari.

Hipocamp: Eminència allargada situada junt als ventricles laterals del cervell, relacionat amb el sistema límbic.

Hipocondri: Cadascuna de les dues parts laterals de la regió epigàstrica, situada sota de les costelles falses.

Hipoderma: Teixit conjuntiu gras que és subjacent a la dermis.

Hipòfisi: Òrgan de secreció interna, situat en l' interior d' una excavació de la base del crani denominada sella turca de l' esfenoide. S' encarrega del control de la major part de les funcions endocrines de l' organisme. Està format per dos lòbuls: un anterior, glandular, i un altre posterior, nerviós.

Hipogastri: Part inferior del ventre. Quadrant ubicat entre les dues fosses ilíaques.

Hipoglós: Dotzè parell cranial responsable del control motor dels músculs de la llengua.

Hipotàlem: Nucli gris cerebral derivat del terra del diencèfal que s' ubica a la part anterior i inferior de la paret lateral del ventricle mig. Regula l' activitat endocrina de la hipòfisi i moltes respostes autònomes; també intervé en el sistema límbic que controla i regula els mecanismes de vigília-son.

Homolateral: Del mateix costat del cos.

Homòleg: Dels òrgans o parts del cos que són semblants pel seu origen en l' embrió, per les seves relacions amb d' altres òrgans i per la seva posició en el cos.

Hormona: Substància secretada per una cèl·lula que a través de la circulació sanguínia arriba a un altre teixit diferent (target) per a variar l' activitat funcional d' aquest. Prové del grec hormáo: impulsar, posar en moviment.

Icterícia: Coloració groguenca de la pell i les mucoses produïda per l' acumulació anormal de pigments biliars a la sang. Prové del grec íkteros (groc)

Ili (ileum): Tercera porció de l' intestí prim dels mamífers, que comença on acba el jejú i finalitza en el ceg. Prové del grec eiléo = lligar, entortolligar.

Ílium: Os que unit al pubis i a l' isqui forma el coxal.

Inducció: Acció originada en un teixit embrionari que produeix canvis significatius en la diferenciació d' un altre teixit embrionari veí.

Infundíbul: Cadascuna de les cavitats de l' organisme que tenen forma semblant a un embut.

Inguinal: Pertanyent a l' angonal.

Intraperitoneal: Situat en l' interior de la cavitat peritoneal. Generalment s' aplica als òrgans de l' Aparell Digestiu que estan recoberts de peritoneu visceral i es troben separats del peritoneu parietal.

Inversió: Moviment típic de l' articulació del turmell que duu la planta del peu cap endins (rotació externa).

Ipsilateral: Homolateral. Del mateix costat.

Isquèmia: Dèficit transitori o permanent de reg sanguini d' una part del cos. (prové del grec iskho= retenir + haîma= sang).

Isqui: Os dels mamífers adults que unit a l' ili i al pubis forma el coxal.

Istme: Pas estret (isthmos). Aquest terme s' utilitza freqüentment en anatomia per a designar zones estretes en qualsevol element anatòmic.

Jejú: Segona porció de l' intestí prim dels mamífers situada entre el jejú i l' ili.

Laberint: Part de l' oïda interna (amb forma de laberint per la seva complexitat)

Lambdoide: Amb forma de lletra lambda. S' aplica a la sutura entre els ossos occipital i parietal.

Làmina: Part prima i plana dels ossos, cartílags, teixits i membranes dels éssers orgànics.

Laparoscòpia: Examen de la cavitat abdominal mitjançant la introducció en aquesta d' un sistema òptic (laparoscopi). Prové del grec: lapára (costat ventral) i skopeo (mirar detingudament).

Laparotomia: Operació quirúrgica que consisteix en obrir les parets abdominals i el peritoneu. Prové de lapára (costat ventral), tomé (tall)

Laringe: Òrgan tubular, constituït per diversos cartílags en la majoria dels vertebrats, que per una banda comunica amb la faringe i per una altra amb la tràquea.

Lateral: Terme anatòmic, oposat a medial, emprat per a designar elements situats allunyats de la línia mitja de l'organisme o de l' òrgan considerat.

Leptomeninges: Piamare i aracnoide (meninges fines)

Lligament: Banda densa homogènia de fibres de teixit connectiu, generalment fibrós i molt resistent que uneix un os amb un altre.

Limfa: Part del plasma sanguini que travessa les parets dels vasos capil·lars, difon pels intersticis dels teixits i, després de carregar-se de substàncies produïdes per l' activitat de les cèl·lules, entra als vasos limfàtics.

Língula: Llengüeta.

Líquid amniòtic: Líquid d' aspecte aquós que omple la cavitat amniòtica.

Líquid cefaloraquidi (LCR): Produït en els plexes coroideus dels ventricles cerebrals; circula per l' interior del sistema ventricular i per l' espai subaracnoideu on és reabsorbit cap el sistema vascular. Manté, protegeix i ailla a l'encèfal i la medul·la espinal.

Litiasi: Formació de càlculs a les vies urinàries o en la vesícula biliar. Prové de lithos (pedra).

Lòbul: Cadascuna de les parts en les que es divideix un òrgan, en general fàcilment distingibles des del punt de vista anatòmic, ja que són arrodonits i sortints. Ex: lòbuls cerebrals, lòbuls pulmonars.

Lordosi: Curvatura de la columna vertebral amb una concavitat posterior. Característica de les regions cervical i lumbar.

Lumbar: Pertanyent al llom. S' utilitza per a designar elements anatòmics situats en aquesta zona. Exemple: Vèrtebres lumbars.

Luxació: Pèrdua de continuïtat entre els extrems ossis que s' articulen entre sí.

Mamil·lar: Amb forma de mama.

Mastoide: Apòfisi voluminosa de l' os temporal dels mamífers. Significa amb forma de mama.

Medial: Oposat a lateral. Proper a la línia mitja del cos o de l' òrgan considerat.

Medul·la adrenal: Teixit intern de la glàndula suprarrenal en el qual es sintetitzen catecolamines.

Medul·la espinal: Part del sistema nerviós central ubicada en l' interior del conducte raquidi de la columna vertebral que s' estén des de la regió cervical a la lumbar.

Medul·la oblongata: Bulb raquidi. Regió més caudal del rombencèfal que es forma des del mielencèfal. És molt similar des del punt de vista morfològic a la medul·la espinal.

Medul·la òssia: Substància grassa blanca o groguenca que ocupa l' interior dels ossos dels mamífers.

Meiosi: Divisió reduccional dels gàmetes en la preparació d' aquests per a la fecundació. En aquesta es produeixen dues divisions cel·lulars que produeixen com a resultat final, cèl·lules germinals amb la meitat del contingut cromosòmic.

Melanòcit: Cèl·lula pigmentada carregada de melanina.

Membrana exocelòmica (d' Heuser): Capa cel·lular formada per cèl·lules que migren des del hipoblast i rodegen la cavitat del blastocist per a transformar-la en el sac vitel·lí primari.

Meninges: Cadascuna de les membranes de naturalesa conjuntiva que cobreixen l' encèfal i la medul·la espinal. Prové de mêninx (membrana)

Menisc: Fibrocartílag que s' interposa entre dues superfícies articulars que no són congruents per a facilitar el seu encaixament. Exemples: meniscs del genoll, de l' articulació tempormandibular.

Mesencèfal: Cervell mig. Vesícula mitja de l' esbós embrionari del sistema nerviós central del que s' originen els peduncles cerebrals i els colicles superiors i inferiors. En l' adult és la porció del tronc de l' encèfal ubicada per sota de l' hipotàlem i per sobre del pont (protuberància), està atravessat per l' Aqüeducte de Silvio.

Mesènquima (Mesoblast): Teixit embrionari que apareix entre l' ectoblast i l' hipoblast durant la gastrulació i que patirà diferents processos migratoris per l' organisme per a donar lloc a la majoria de teixits de recolzament de l'embrió, la major part del teixit conjuntiu del cos i els components de l' estroma de les glàndules. Part d' aquest teixit mesenquimatós formarà una capa entre l' ectoderma i el mesoderma coneguda com a mesoderma intraembrionari.

Mesenteri: Part del peritoneu que vehiculitza els vasos sanguinis, nervis i limfàtics cap un òrgan situat en l' interior de la cavitat peritoneal i uneix als òrgans cap a la paret abdominal.

Mesoblast: Sinònim de mesoderma

Mesoderma: (Prové del grec "mesos", en mig i "derma", pell). En general s' aplica a la capa embrionària situada entre l' ectoderma i l' endoderma. Mesoderma extraembrionari: Capa de cèl·lules desenvolupada entre el citotrofoblast i la membrana exocelòmica que anirà col·lapsant amb el seu creixement el sac vitel·lí primari per a transformar-lo en el sac vitel·lí i en la que apareixeran, per fenòmens de mort cel·lular, els espais celòmics que per confluència donaran lloc al celoma extraembrionari, situat entre dues capes de teixit mesodèrmic, el mesoderma somàtic extraembrionari i el mesoderma esplàcnic extraembrionari, moment en el que el celoma extraembrionari es transforma en el sac coriònic. Mesoderma intraembrionari: Capa embrionària derivada del mesènquima que es situa entre l' ectoderma i el mesoderma. Mesoderma paraaxil: Part del mesoderma intraembrionari proper a la línia mitja i del que en deriven els somites. Mesoderma intermig: Part del mesoderma intraembrionari, situat entre el mesoderma paraaxial i el mesoderma lateral, on es desenvoluparan els esbosos de l' aparell urinari i genital (nefrotoms) Mesoderma lateral: Part lateral del mesoderma intraembrionari formada per dos fulles, esplacnopleura i somatopleura, entre les que apareix el celoma intraembrionari.

Mesonefre: Ronyons "intermitjos" que es desenvolupen a partir del mesoderma intermig en les regions toràcica i lumbar; són funcionals des de la sisena a la desena setmanes del desenvolupament embrionari.

Metacarp: Conjunt d' ossos llargs de la mà que s' articulen, per una part amb els ossos del carp i per una altra amb les falanges. Significa després del carp.

Metàfisi: Zona de creixement dels ossos llargs , localitzada entre la placa epifisària (fisi) i la tija (diàfisi)

Metàstasi: Extensió d' una malaltia des del seu òrgan originari cap a d' altres òrgans allunyats. Típicament es dóna en els tumors malignes. Exemple: Metàstasi hepàtica de tumors del tub digestiu.

Metatars: Conjunt d' ossos llargs interposats entre els ossos del tars i les falanges dels peus.

Metencèfal: Porció cefàlica del rombencèfal; dóna lloc a la protuberància i al cerebel.

Mielencèfal: Porció caudal del rombencèfal; dóna lloc al bulb raquidi. La seva organització és molt similar a la de la medul·la espinal.

Miocardi: Múscul cardíac. Situat entre l' epicardi i l' endocardi.

Morfogènesi: (Prové del grec "morfos", forma i "geneos", generació). Sèrie de processos que condueixen a l'adquisició d' un aspecte determinat a un òrgan.

Mòrula: (Del llatí "morula", mora). Agrupament de blastòmers en forma de raïm, que recorda la forma d' una mora, que té lloc prèviament a l' aparició del blastocist quan la mòrula es fixa a la paret endometrial.

Necrosi: Destrucció dels teixits de l' organisme.

Nefròtoms cervicals: Estructures excretores primitives que sorgeixen en el mesoderma intermig cervical durant l'inici de la quarta setmana; no són funcionals. També es coneixen com a pronefres.

Nervis cranials: També coneguts com a parells cranials. Es tracta d' un grup heterogeni de dotze nervis bilaterals que s' originen o finalitzen en la porció cefàlica del sistema nerviós central.

Nervis esplàcnics: Troncs nerviosos simpàtics formats per fibres que travessen els ganglis simpàtics sense fer sinapsi. El nervi esplàcnic major consta de fibres preganglionars que s' originen en els nivells D5-D12 que s'agrupen per a formar un únic nervi que innerva els ganglis celíacs. El nervi esplàcnic menor es composa de fibres simpàtiques originades dels nivells D10 i D11; innerva les neurones perifèriques localitzades en els ganglis preaòrtics. El nervi esplàcnic inferior prové de D12 i innerva els ganglis mesentèrics superiors. El nervi esplàcnic pelvià és un nervi parasimpàtic provinent dels nivells S2-S4.

Nervis raquidis: Denominació que rep cadascun dels nervis que s' origina de cadascun dels metàmers de la medul·la espinal. Sorgeixen de l' unió de les arrels dorsals i ventrals de la medul·la. Contenen fibres motores, sensitives i en la major part dels casos, postganglionars simpàtiques.

Neural: (Del grec "neuros", nervi). S' aplica a tots els elements embrionaris que donen lloc al Sistema Nerviós. Placa neural: Zona central del neuroectoderma del que derivarà el tub neural. Solc neural: Fase del desenvolupament del tub neural en la que la placa neural s' invagina formant un solc el tancament del qual dóna lloc al tub neural. Cresta neural: Part lateral del neuroectoderma que sobresurt d' ambdós costats de la placa i solc neural per a posteriorment separar-se del tub neural.

Neuroblasts: Cèl·lules embrionàries precursores de les nerurones. Es formen a mesura que les cèl·lules neuroepitelials del sistema nerviós central es divideixen i es diferencien.

Neuroectoderma: (Del grec "neuros", nervi; "ecto", fora i "derma", pell). Zona de l' ectoderma de la que es diferenciarà el teixit nerviós.

Neurohipòfisi: Lòbul posterior de la glàndula hipòfisi que emmagatzema hormones hipotalàmiques.

Neurones: Cèl·lules nervioses.

Neuròpors: Obertures cefàlica i caudal, produïdes per la formació inicial del tub neural; a mesura que es tanca el tub neural, van desapareixent progressivament. Es tanquen de forma definitiva entre el 24 i 26 dies del desenvolupament.

Neurulació: Procés de plegament de la placa neural i de tancament dels neuròpors cefàlic i caudal per a constituir el tub neural.

Nistagme (nistagmus): Oscilació espasmòdica del globus ocular al voltant del seu eix horitzontal o vertical. Prové del grec nystazo (adormir-se, fer una becaina)

Node primitiu (Node d' Hensen): Estructura amb forma de nòdul que apareix a la part cranial de l' estria primitiva.

Nòdul aurículoventricular: Marcapàs secundari localitzat en l' unió aurículoventricular que rep impulsos del node sinoauricular per a regular el batec dels ventricles. Node d' Aschov-Tawara,

Nòdul sinoauricular: Node de Keith-Flack. Grup de cèl·lules miocàrdiques especialitzades, que es localitza a l'aurícula dreta, prop de la desembocadura del si venós. Actua com a marcapàs cardíac emetent estímuls que produeixen la despolarització de les cèl·lules del miocardi i el seu consegüent moviment de contracció.

Notocorda: (Del grec "notos", dors i "chorda" cordó). Cordó cel·lular massís disposat al llarg del cos dels animals cordats, sota de la medul·la espinal, constitueix l' eix primordial del neuroesquelet i al seu voltant s' hi forma la columna vertebral en els vertebrats. Procés notocordal: Cordó cel·lular medial, originat per migració de cèl·lules des del node primitiu, que es situa entre l' ectoderma i l' endoderma. D' aquest en deriva el conducte notocordal. Conducte notocordal: Canalització del procés notocordal des del node primitiu fins a la placa procordal. Placa notocordal: Fussió del terra del conducte notocordal amb l' endoderma subjacent que posteriorment es desprendrà d' aquest i s' invaginarà per a formar la notocorda.

Nuclis grisos: Acúmuls de neurones en l' espessor del sistema nerviós central.

Odontoblast: Cèl·lules derivades de la cresta neural que provenen de la papil·la dental. En el setè mes secreten la matriu sense mineralitzar de la dentina; aquesta es calcifica i dóna lloc a la dentina.

Oligohidramni: Alteració del volum del líquid amniòtic que es caracteritza per presentar un volum inferior al normal. Pot estar causat per una agenèsia renal o per una uropatia obstructiva que impedeixi que el fetus orini en l' amni.

Oment: Epipló

Oòcit: (Prové del grec "oos", ou i "citos" cèl·lula o cel·la). Cèl·lula germinal femenina en els seus diferents períodes.

Oogènesi: Conjunt de processos que tenen lloc per a la transformació dels oòcits primaris en òvuls.

Oogoni: Cèl·lula precursora de las cèl·lules germinals femenines (oòcits), es desenvolupa durant el període embrionari en un nombre predeterminat, cosa que condicina un nombre de períodes menstruals.

Òrgan: Combinació de diferents teixits agrupats per a donar lloc a una entitat morfològica que realitza una funció.

Orofaringe: Part de la faringe en continuïtat amb la cavitat oral a través del istme de la gola.

Orquitis: Inflamació del testicle.

Ostium: Orifici.

Ovulació: Expulsió de l' oòcit madur de l' interior del fol·licle secundari. És present a la meitat del període menstrual (aproximadament dia 14), com a resultat apareix l' òvul (oòcit secundari preparat per a la fecundació) i la resta del fol·licle degenera per a convertir-se en el cos luti.

Papil·la: Cadascuna de les petites prominències còniques formades a la pell i en les membranes mucoses, especialment de la llengua, per les ramificacions dels nervis i dels vasos. A la retina és una prominència que forma el nervi òptic al fons de l' ull.

Parasimpàtic: Divisió del sistema nerviós vegetatiu. També es coneix com a divisió craniosacra; generalment és responsable de les activitats que conserven energia i una tassa metabòlica baixa.

Paratiroides: Glàndules endocrines situades al voltant de la glàndula tiroide, al coll, que s' encarrguen de la secreció de la paratohormona. Aquesta hormona influeix en el metabolisme fosfocàlcic.

Parènquima: Element essencial específic o funcional d' un òrgan, generalment glandular, en distinció de l' estroma o teixit intersticial.

Parells cranials: Nervis cranials.

Patel·la: Ròtula.

Pedícle: Tija d' unió d' un element anatòmic, generalment conté els elements vasculonerviosos d' aquest. Exemple: pedicle hepàtic.

Pelvis: Cavitat del cos dels mamífers, situada a la part posterior del tronc, inferior en l' ésser humà, i en la formació de la qual entren els ossos sacre, còccix i coxals. Conté la porció final del tub digestiu, la bufeta urinària i alguns òrgans corresponents a l' aparell genital, principalment femenins.

Pelvis renal: Cavitat en forma d' embut que està situada en cadascun dels ronyons i que es continua amb l' urèter.

Pericardi: Coberta del cor, que està formada per dues membranes: una externa i fibrosa, i una altra interna i serosa.

Perineu: Terra de la cavitat pelviana i estructures associades al mateix.

Peritoneu: Membrana serosa que revesteix la cavitat abdominal i forma plegs que envolten les vísceres situades en aquesta cavitat.

Piamare: Meninge interna, tènue, rica en vasos i en contacte amb el teixit nerviós de l' encèfal i de la medul·la espinal.

Pílor: Obertura inferior de l' estòmag de l' ésser humà que comunica aquest amb el duodè.

Pineal: Glàndula derivada del sostre del diencèfal que es situa per sobre dels colicles superiors del mesencèfal responsable de la secreció de melatonina.

Pilars del diafragma: Bandes musculars que s' uneixen als cossos vertebrals L1 a L3 (dret) i L1 i L2 (esquerra) que delimiten el hiat aòrtic i sobre les que s' origina la porció vertebral del múscul diafragma.

Pituitària: Hipòfisi

Placa alar: Columnes de la medul·la espinal i del tronc de l' encèfal constituïdes per matèria gris a les regions dorsals del tub neural; les seves cèl·lules donen lloc a neurones d' associació.

Placa basal: Columnes de la medul·la espinal i del tronc de l' encèfal formades per matèria gris de las regions ventrals del tub neural; les cèl·lules donen lloc a neurones motores somàtiques.

Placa neural: Zona central del neuroectoderma de la que derivarà el tub neural.

Placa procordal (precordal): Àrea engrossida, de forma circular, derivada de l' hipoblast i que assenyala el futur lloc de la boca, actua com a organitzador de la formació del cap. Indica la regió cranial de l' embrió. Amb el desenvolupament embrionari s' incorporen a aquesta cèl·lules procedents de restes del procés notocordal.

Placenta: Es forma a partir de la decídua basal materna i el còrion fetal. És un teixit que permet la connexió entre la mare i el fetus. Permet l' intercanvi d' oxigen, nutrients, diòxid de carboni i desfets entre les circulacions materna i fetal.

Placoda: Terme utilitzat en embriologia per a designar un engrossiment. Exemples: Placodes olfatòries; placoda del trigemim; placodes ectodèrmiques.

Plexe: Xarxa formada per diversos filaments vasculars o nerviosos entrellaçats. Exemples: plexe braquial; plexe solar.

Pleura: Membranes seroses que cobreixen les parets de la cavitat toràcica i la superfície dels pulmons.

Polihidramni: Excés de líquid amniòtic; pot produir-se si el fetus és incapaç de deglotir el líquid amniòtic, com en el cas de l' atrèsia esofàgica i l' anencefàlia.

Pràxia: Conjunt de moviments complexes apresos que s' executen de forma automàtica per a dur a terme una acció concreta. Exemple: lligar-se els cordons de les sabates.

Primordi: Allò originari o primer. En embriologia s' empra per a designar els òrgans embrionaris precursors. Exemple: primordi hepàtic.

Procés notocordal: Cordó cel·lular medial, originat per migració de cèl·lules des del node primitiu, que es situa entre l' ectoderma i l' endoderma. D' aquests en deriva el conducte notocordal.

Procordal: (Prové del grec, significa per davant de la corda). Placa procordal: Àrea engrossida, de forma circular, derivada de l' hipoblast i que assenyala el futur lloc de la boca, actua com a organitzador de la formació del cap. Indica la regió cranial de l' embrió. Amb el desenvolupament embrionari s' incorporen a aquesta cèl·lules procedents de restes del procés notocordal.

Prolapse: Descens o protusió anormal d' un òrgan o part d' aquest. Exemple: prolapse rectal.

Pronació: Moviment de rotació interna de les articulacions radiocubitals que duu el dors de la mà cap endavant.

Pronefres: Estructures excretores primitives que sorgeixen en el mesoderma intermig cervical durant l' inici de la quarta setmana; no són funcionals. També es coneixen com a nefrotoms cervicals.

Prosenfèfal: Encèfal anterior. Vesícula anterior que es diferència de la porció més proximal del tub neural. Dóna lloc a les vesícules del telencèfal i del diencèfal. D' aquesta s' originen els hemisferis cerebrals, cossos estriats, lòbuls olfatoris, tàlem, etc.

Protuberància anular: Part del tronc de l' encèfal interposat entre el mesencèfalo i el bulb raquidi. S' origina durant el desenvolupament embrionari del metencèfal. Participa en la transmissió d' impulsos entre la medul·la espinal i les escorces cerebral i cerebelosa; està constituïda fonamentalment per substància blanca, però també conté nuclis grisos com els nuclis del pont que transmeten els impulsos des del cervell fins al cerebel.

Pont: Protuberància anular.

Quart ventricle: Cavitat ubicada a la part posterior de la protuberància i el bulb raquidi que es comunica amb el Aqüeducte cerebral per la seva part cranial i amb el conducte central de la medul·la per la seva part caudal. En la seva part posterior s' obren els forats de Luschka i Magendie que permeten la sortida del líquid cefalorraquidi l'espai subaracnoïdal.

Quiasma: Entrecreuament d' estructures orgàniques. Exemple: quiasma òptic.

Quist: Bufeta membranosa que es desenvolupa anormalment en diferents regions del cos i que conté líquids o materials alterats.

Raquísquisi: Sinònim d' espina bífida.

Rete testis: Túbuls de fines parets que connecten els túbuls seminífers amb els conductes eferents cap a l'epidídim.

Reticular: Amb aspecte de xarxa

Retina: Membrana interna de l' ull dels vertebrats constituïda per vàries capes de forma i funció variades i de la qual parteixen les fibres components del nervi òptic. En aquella es reben les impressions lluminoses i es representen les imatges dels objectes.

Retroperitoneal: Situat per darrera del peritoneu parietal. Exemple: ronyó. Alguns òrgans són secundàriament retroperitoneals, això succeeix quan part del peritoneu visceral d' un òrgan ese fusiona amb el peritoneu parietal formant una fàscia de coalescència o ACOLAMIENTO. Exemple: còlon ascendent.

Rombencèfal: Encèfal posterior. Regió de la placa neural que dóna lloc a la tercera vesícula encefàlica primària. Dóna lloc a la vegada a dos vesícules cerebrals secundàries: metencèfal i mielencèfal.

Rostral: Rematat en punta o pic. En Anatomia s' utilitza sobre tot en Embriologia per a designar elements cefàlics en relació al rostre de l' embrió.

Sac vitel·lí (sac vitel·lí secundari): Apareix per transformació del sac vitel·lí primari, després de formar-se el celoma extraembrionari.

Sac vitel·lí primari: Espai embrionari que es desenvolupa durant la implantació, per transformació de la cavitat exocelòmica, després de la invasió de l’ espai entre la membrana exocelòmica i el citotrofoblast pel mesoderma extraembrionari.

Sac vitel·lí secundari: Dóna lloc a les primeres cèl·lules i vasos sanguinis, normalment desapareix, però, de manera anòmala, pot donar lloc al diverticle de Meckel.

Sins paranasals: Cavitats aèries en l’ espessor de diferents ossos del crani i de la cara, que estan comunicades amb les fosses nasals. En el seu interior, entapissat per mucosa intensament vascularitzada, té lloc l’ acondicionament de l’ aire. Exemples: si frontal, si maxil·lar, etc.

Septe: Envà, paret que divideix de manera completa o incompleta una cavitat o parts del cos.

Sella de muntar: Tipus d’ articulació sinovial amb dos eixos de moviment i superfícies articulars amb forma de sella de muntar. Exemple: articulació metacarpofalàngica del polze.

Sella turca: Part central del cos de l’ os esfenoide delimitada per les apòfisis clinoïdals anteriors i posteriors i que en la seva part central (fossa hipofisària) allotja la glàndula hipòfisi.

Sinartrosi: articulació no sinovial

Sinciciotrofoblast: (Prové del grec "sincitios", interstici; "trofos", nutrició i "blast", germen). Capa del trofoblast que formarà part del còrion i que penetra cap al teixit uterí per a donar lloc a la placenta. Rodeja per fora el citotrofoblast.

Sincondrosi: Tipus d' articulació no sinovial que es caracteritza per les seves superfícies articulars unides entre sí a través d' un cartílag. Exemple: sincondrosi esternocostals. Generalment es calcifiquen amb l' edat convertint-se en sinostosi.

Sindesmosi: Tipus d' articulació no sinovial que es caracteritza perquè les superfícies articulars estan unides entre sí a través d' un lligament. Exemple: sindesmosi tibioperoneal.

Síndrome: Conjunt de síntomes que ocorren en una malaltia.

Sinèrgia: Concurs actiu i concertat de diversos òrgans per a realitzar una funció.

Sinfibrosi: Tipus d' articulació no sinovial que es caracteritza degut a que les superfícies articulars estan unides entre sí per mitjà de teixit fibrós. Exemple: fontanel·les del crani. Acostumen a ser un estadi evolutiu previ a la sincondrosi i a la sinostosi.

Sínfisi: Tipus d' articulació no sinovial que es caracteritza perquè les superfícies articulars estan unides entre sí per mitjà d' un fibrocartílag. Exemple: sínfisi púbica.

Sinostosi: Tipus d' articulació no sinovial que es caracteritza perquè les superfícies articulars estan unides entre sí per teixit ossi. Exemple: sinostosi esfeno-occipital. És l' estadi final de l' evolució de les articulacions tipus sinfibrosi i sincondrosi.

Sinovial: Membrana que entapissa la superfície interna de la càpsula articular de les articulacions sinovials. Líquid sinovial: líquid secretat per la membrana sinovial que lubrica l' interior de les articulacions.

Sistema: Conjunt d' òrgans similars especialitzats en una funció. exemples: Sistema nerviós; Sistema endocrí.

Sístole: Fase del cicle cardíac caracteritzada per la contracció de la musculatura ventricular que provoca l'ejecció de la sang des de l' interior de les cavitats cardíaques cap a les artèries.

Solc primitiu: Solc que apareix en l' interior de l' estria primitiva i que continua fins al node primitiu.

Solc neural: Fase del desenvolupament del tub neural on la placa neural s' invagina formant un solc el tancament del qual dóna lloc al tub neural.

Somàtic: Pertanyent al cos. Aquesta denominació també s' utilitza per a designar aquell símptoma la naturalesa del qual és eminentement corporal o material, per a diferenciar-lo del símptoma psíquic. Prové de soma (cos)

Somatopleura: (Deriva del grec "somato", cos i "pleura", costat). Part del mesoderma lateral que recubreix les parts interiors de l'ectoderma embrionari. D' aquesta en derivaran les capes parietals de les parets de les cavitats del cos.

Somita: Element que es desenvolupa com a cos cuboide en el mesoderma paraaxial de l' embrió. D' aquests en derivarà gran part de l' Aparell Locomotor.

Supinació: Moviment de rotació externa de les articulacions radiocubitals que duu el palmell de la mà cap endavant.

Tàlem: Conjunt de nuclis de teixit nerviós, situat a ambdós costats de la línia mitja, formant part de la paret lateral del ventricle mig, per sobre del hipotàlem. Els nuclis del tàlem es comuniquen entre si i amb quasi totes les regions de l’encèfal. Intervenen a la regulació de la sensibilitat i de l’activitat dels sentits. El seu nom procedeix del grec “thalamos” (llit conjugal)

Tendón: Teixit fibrós compost por feixos de fibres paral·leles entre sí, ubicat en els extrems dels músculs i que permet l'ancoratge d'aquestos en superfícies òssies. Són de color blanc i brillant, molt resistents a la tracció i solen tenir forma de cordons de vegades cilíndrics i amb freqüència aplanats. La paraula procedeix del llatí “tendere”.

Teratògen: Que provoca malformacions en el embrió. Compost de téras (monstre) igen (generació)

Teratoma: Tumor d’origen embrionari.

Tètanus: Malaltia causada per el clostridium tetani que produeix rigidesa i tensió convulsiva involuntàries dels músculs.

Tiroide: Glàndula de secreció interna situada a la part anterior i inferior del coll, per sobre de la tràquea. Se encarrega de la regulació del metabolisme basal mitjançant la secreció d’hormones tiroïdals.

Tomografia: Tècnica de registre gràfic d’imatges corporals, corresponents a un pla de tall predeterminat

Trapeci: Un dels ossos que forma part de la filera distal del carp. També s’aplica a cadascun dels músculs situats a la part dorsal del coll que té forma trapezoïdal.

Trapezoide: Segon os de la filera distal del carp

Trocànter: Prominència arrodonida que alguns ossos llargs tenen en la seva extremitat. S’utilitza especialment parlant de la part superior del fèmur.

Trochus: Tipus d’articulació sinovial caracteritzat per posseir un sol grau de llibertat que permet moviments de rotació entre superfícies articulars de forma cilíndrica.

Tròclea: Tipus d’articulació sinovial caracteritzat per posseir un sol grau de llibertat que permet moviments de flexió i extensió entre superfícies articulars de politja.

Trofoblast: Capa embrionària de nutrició que es desenvolupa en el períodes inicials de la embriogènesi i que es composa del sincititrofoblast i del citotrofoblast. Forma part del còrion.

Túnica vaginal: Resta inferior del procés vaginal en el home, que envolta el testicle i que, al igual que el cordó espermàtic, està envoltat de la fascia espermàtica externa.

Úlcera: Solució de continuïtat amb pèrdua de substància dels teixits orgànics. Prové d' ulcus (llaga)

Úrac (lligament umbilical mig): Vestigi procedent de la obliteració de l' al·lantoide; en rares ocasions és permeable.

Urèter: Cadascun dels conductes per on descendeix la orina a la bufeta urinària des de els ronyons. Prové d'ouréo (orinar) i ter (que fa)

Uretra: Conducte pel que s' emet la orina des de la bufeta a l' exterior.

Úter: Òrgan genital femení ubicat a la cavitat pelviana la funció principal de la qual és permetre la gestació.

Utricle: Càmera de l' aparell del vestíbul que conté la màcula. A la pròstata designa una resta embrionària del conducte de Müller.

Úvula: Part mitja del vel palatí, de forma cònica i textura membranosa i muscular.

Variça: Dilatació d' una vena causada per l' acumulació de sang en el seu interior.

Varicocele: Tumoració testicular formada per la dilatació de les venes de l' escrot i del cordó espermàtic.

Vegetatiu, Sistema nerviós: Part del sistema nerviós que s' encarrega de regular de forma automàtica les funcions viscerals de l' organisme humà.

Vellositat coriònica: Perllongacions del sinciciotrofoblast que s' introdueixen en el teixit uterí per a donar lloc a la placenta.

Vena: Conducte vascular que transporta sang que retorna al cor després de recórrer artèries i capil·lars.

Venes cardinals: Sistema venós embrionari del que deriven la major part de les venes de l' organisme humà.

Ventral: De situació anterior.

Ventricles cardíacs: Cavitats cardíaques que reben la sang de les aurícules i des de les que es transporta cap a les artèries.

Ventricles cerebrals: Cavitats de l' encèfal dels vertebrats.

Vermis: Zona d' unió dels dos hemisferis cerebelosos.

Vesícula biliar: Bossa situada a la part antero-inferior del fetge en la que s' emmagatzema la bilis en aquells períodes interdigestius.

Vestíbul: Càmera de l' oïda interna que conté l' utricle, el sàcul i els conductes semicirculars. També es refereix a la regió dels òrgans genitals femenins precedent a la vagina. En el nas es refereix a l' espai precedent a les fosses nasals.

Víscera: Cadascun dels òrgans continguts a les principals cavitats del cos humà i dels animals.

Vitel·lí: (Del llatí "vitellum", gemma d' ou). Pertanyent o relatiu al vitel. Sac vitel·lí primari: Espai embrionari que es desenvolupa durant la implantació, per transformació de la cavitat exocelòmica, després de la invasió de l' espai entre la membrana exocelòmica i el citotrofoblast pel mesoderma extraembrionari. Sac vitel·lí (sac vitel·lí secundari): Apareix per transformació del sac vitel·lí primari, després de formar-se el celoma extraembrionari.

Volar: Sinònim de palmar. Referita la cara anterior de la mà.

Wormià, Os: També coneguts com a ossos suturals. Ossos irregulars que apareixen en les fontaneles ubicades entre els ossos plans que formen el crani.

Xifoide: Cartílag o apèndix cartilaginós de forma semblant a la punta d' una espasa, en que finalitza l' estern de l'home.

Zigot: Unió dels pronuclis masculí i femení formant una sola cèl·lula.

Zona cardiògena: Àrea de l' embrió que es caracteritza per la seva capacitat per a diferenciar-se en teixit cardíac.

Zona pel·lúcida: Recobriment de l' oòcito per material glucoproteic amorf, acel·ular.

Glossari