Embriologia
i
|
15. BIOMECÀNICA DE LA COLUMNA CERVICAL I DEL CAP15.2. Articulacions de la columna cervical (1) (2) (3) (4)A l' igual que en les altres regions de la columna vertebral, a nivell cervical, les vèrtebres s' articulen entre si per dues zones: El cos i les apòfisis articulars (arc vertebral). En quant als seus mitjans d' unió, tampoc existeixen diferències importants amb les restants zones del raquis, exceptuant el lligament nucal, al qual ja hem fet referència en les articulacions de les dues primeres vèrtebres cervicals i l' occipital. Les superfícies articulars de les articulacions entre els cossos presenten com a detall diferencial la presència d' unes elevacions òssies a ambdós costats del cos que constitueixen les denominades apòfisis unciformes de les vèrtebres cervicals. El que fa que els cossos d' aquestes vèrtebres contactin entre si, a més de per mitjà dels discs intervertebrals, són les seves apòfisis unciformes. Amb això es constitueixen unes articulacions laterals que es coneixen com articulacions uncovertebrals. Aquestes articulacions, doten de major estabilitat a la columna cervical durant els moviments de flexió-extensió i faciliten els moviments d' inclinació lateral de la columna cervical. En les articulacions entre les apòfisis articulars, podem comprovar com les cares articulars de les mateixes s' orienten tot seguint un pla oblic de dalt a baix i de davant a enrera, que va augmentant progressivament a mesura que ascendim el nivell de la columna. Aquest fet condiciona els moviments d' inclinació i rotació del raquis cervical i també explica l'amplitud d' aquests moviments aconseguits per la conjunció de l' acció de la xarnela occipitoatloïdal i els moviments en les artròdies de les apòfisis articulars. En resum, a nivell del raquis cervical inferior es realitzen bàsicament moviments combinats d' inclinació-rotació al voltant d' eixos oblics (condicionats per l' orientació de les superfícies de les apòfisis articulars) i s' amplien els moviments de flexió-extensió del raquis suboccipital. |
|
© Universitat Pompeu Fabra |