15. BIOMECÀNICA DE LA COLUMNA CERVICAL I DEL CAP

15.1. Articulació Occipito-Atlanto-Axoïdal

15.1.3 Tipus articular i moviments (1) (2) (3) (4)

Les articulacions occipitoatloïdals actuen com si fossin una única articulació esfèrica del tipus de les enartrosis, aconseguint-se tots els moviments possibles en les tres direccions de l' espai:

• Rotació sobre un eix que passa pel centre del canal medul·lar,
• Inclinació lateral d' escassa amplitud a través del lliscament dels còndils occipitals sobre l' atles,
• Flexió-extensió per desplaçament dels còndils cap endavant durant l' extensió i cap enrera durant la flexió.

L' articulació atlanto-transverso-odontoïdal és un trochus típic amb moviments de rotació al voltant d' un eix vertical. La presència d ' aquesta articulació permet un augment de la capacitat de rotació de l' articulació occipitoatloïdal gràcies a la desaparició de l' articulació entre els cossos vertebrals a aquest nivell. Durant aquests moviments de rotació, l' odontoide roman fixa i és l' anell osteofibrós, format pel lligament transvers i l' arc de l' atles, el que es desplaça al voltant d' un eix que passa per l' odontoide.

Les articulacions atlantoaxoïdals són del tipus de les artròdies, actuen conjuntament amb les anteriors permetent moviments de desplaçament de l' atles sobre l' axis que amplien els realitzats inicialment en aquelles articulacions. Durant la rotació, les masses laterals de l' atles avancen i retrocedeixen alternativament depenent del sentit del moviment, facilitant l'increment de la seva amplitud. En el moviment de flexió-extensió les superfícies articulars es desplacen cap endavant o cap enrera.