7. EMBRIOLOGIA DE L' APARELL LOCOMOTOR. DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA ESQUELÈTIC
7.2. Desenvolupament de l'os i cartílag
7.2.2 Ossificació endocondral (1) (2)
És característica dels ossos llargs de les extremitats. El mesènquima es transforma inicialment en cartílag hialí que posteriorment es transformarà en os. Es distingueixen vàries fases:
- Formació del motlle mesenquimatós de l' os.
- Transformació del mesènquima en cartílag.
- Formació del pericondri que donarà lloc al periosti.
- Invasió vascular i de cèl·lules pluripotencials que donaran lloc a cèl·lules hematopoètiques i osteoblasts.
- Formació dels centres d' ossificació (primari en la diàfisi i secundaris en les epífisis).
L' ossificació dels ossos llargs comença al final del període embrionari, després requereix l' aport matern de calci i fòsfor. Al néixer els cossos o diàfisis s' han ossificat en gran part, no obstant això els extrems o epífisis són cartilaginoses i sobre elles apareixen els centres d' ossificació secundaris després del naixement. L' ossificació progressa en totes direccions i només romanen cartilaginosos els cartílags articulars i la placa epifisària del cartílag (fisis) que al concloure el creixement és reemplaçada per os esponjós i s' uneixen, epífisis i diàfisis, cessant l' allargament de l' os.
|
|