25. ANATOMIA FUNCIONAL DEL CAP

25.4. Músculs de la mímica (1) (2) (3)

25.4.6 Músculs dels llavis (4) (5) (6) (7) (8) (9)

La musculatura que dirigeix els moviments dels llavis i la forma de l' orifici bucal és un complicat conjunt de fascicles musculars que executen gran quantitat de moviments no només relacionats amb l' expressió facial, sinó que col·laboren en l' expressió oral, en les relacions personals, inclosos en la masticació i respiració.

Un dels músculs més robusts és el buccinador, que constitueix la part més important de les galtes.

Forma una paret muscular que tanca els costats de la cavitat bucal i es relaciona íntimament amb la mucosa de la cavitat oral per la seva cara profunda. És travessat pel conducte excretor de la glàndula paròtida en la desembocadura d' aquest en la boca.

Les seves accions faciliten els moviments de masticació i deglució al facilitar l' augment o disminució del diàmetre de la cavitat oral quan la boca es manté tancada, així mateix, facilita l' expulsió de l' aire a través dels llavis (per exemple al tocar un instrument de vent o al xiular). Facilita l' aspiració de líquids i per últim intervé en un variat nombre d' expressions facials segons li acompanyin uns o uns altres músculs facials.

El següent múscul més important és l' orbicular de la boca, que es disposa al voltant de l' orifici bucal de manera molt similar a l' orbicular de l' ull en l' òrbita. Adopta doncs, una disposició circular amb una intersecció aponeuròtica a nivell de les comissures.

Actua com esfínter de la boca produint el tancament de la mateixa. El to muscular de l' orbicular acostuma a ser suficient per a mantenir la boca tancada. A l' augmentar el seu to es tanca la boca amb més energia, adoptant la cara un aspecte enèrgic. Pren part important en la masticació i digestió, impedeix la sortida de la saliva i l'entrada de cossos estranys. Actua en la succió i ingestió de líquids. Quan es produeix la seva paràlisi el llavi apareix caigut i la cara adopta un aspecte "d'atontat". Per una altra part també intervé durant la fonació en la pronunciació de les consonants labials i per suposat, en el petó.

El múscul elevador de l' angle de la boca, ocupa la zona del maxil·lar denominada fossa canina, inserint-se en la comissura bucal a través de fibres longitudinals, eleva la comissura bucal donant a la cara un aspecte d' amenaça. És un múscul molt desenvolupat en els animals carnívors, mostrant els canins en actitud agressiva.

El múscul depressor de l' angle de la boca s' estén des de la mandíbula a la comissura bucal formant un llaç muscular junt amb el múscul elevador de l' angle de la boca presentant com a varietat ocasional la presència d' unes fibres laterals que constitueixen el múscul Risori. L' acció del múscul depressor fa descendir el solc labial i tira del solc nasolabial cap avall i enfora fent-lo més rectilini, al mateix temps ocasiona un solc característic lateral a la comissura bucal. L' accentuació d'aquests gestos dóna a la cara un aspecte pesarós. El risori en canvi (quan existeix) duu la comissura cap enfora i produeix el somriure amb la boca tancada marcant una característica depressió a les galtes.

Els músculs que produeixen l' elevació dels llavis no s' insereixen a la comissura, (elevador del llavi superior i ala del nas, elevador del llavi superior i zigomàtic menor) actuen sinèrgicament i produeixen simultàniament l' elevació de l' ala del nas. Quan es produeix la contracció enèrgica, descobreixen els incisius i els canins podent donar al rostre un aspecte de menyspreu, en acció conjunta amb la musculatura nasal. També actuen en el riure enèrgic junt amb d' altres músculs dels llavis.

De la part inferoexterna de l' orbicular de l' ull, deriva el Ms. zigomàtic major que s'estén fins a la comissura bucal i per això en la seva contracció eleva la comissura labial cap enfora i a dalt, prenent part important en la forma del solc nasolabial junt amb el depressor de l' angle de la boca. En aquest cas augmenta però la curvatura del mateix pel que intervé en les expressions d' alegria; és el "múscul del riure o de l' alegria". Evidentment en les expressions de felicitat intervenen pràcticament totes les zones de la cara, produint-se contracció de l' orbicular de l' ull i de tots els músculs que eleven la comissura bucal cap a dalt.

Els músculs mentonià i depressor del llavi inferior actuen sobre el llavi inferior, produint respectivament elevació i eversió del llavi inferior, intervenint ambdós, en expressions d' enuig o menyspreu molt característics.