20. ANATOMIA FUNCIONAL DEL MALUC
20.2. Integració dels moviments de l'anca
20.2.8 Inversió de les accions musculars (1) (2)
Els músculs d' una articulació dotada de tres sentits de llibertat no presenten accions idèntiques, sigui quina sigui la posició de l' articulació, de forma que les seves accions secundàries es poden canviar i inclòs invertir. L' exemple més típic són els músculs adductors que des de la posició anatòmica són flexors de l´anca, però es converteixen en extensors quan la flexió sobrepassa el seu punt d' ancoratge proximal. Un altre exemple típic es dóna en la rotació interna executada pels músculs obturador extern i pectini quan el recorregut de la rotació sobrepassa l' eix vertical per davant i per un altra banda el tensor de la fàscia lata, gluti mitjà i menor es converteixen en rotadors externs.
 
|
|
© Universitat
Pompeu Fabra
 a partir dels 70º es converteix en extensor, l´adductor curt només és flexor fins els 50º i el gràcil fins els 40º. A l´arribar als 120º el Tensor de la fàscia lata (TFL) esgota el seu recorregut i el psoes (P) arriba al límit de la seva eficàcia. El quadrat femoral (adalt a la dreta) en extensió (E) és flexor mentre que en flexió (F) es converteix en extensor. L´eficàcia dels músculs depén de la posició de l´articulació.')){kind=link}
 es modifiquen les accions del piramidal (adalt a l´esquerra), mentre que en l´aliniació normal és rotador extern-flexor-abductor (fletxa blanca), en flexió (fletxa ratllada) es converteix en rotador intern-extensor-adbuctor. En posició de flexió accentuada (centre), no només el piramidal (P) és abductor, sinó que l´obturador intern (OI) es comporta com a tal, junt amb el gluti major (F), el que permet separar els genolls un de l´altre en flexió de 90º de l´anca. En la figura inferior esquerra apreciem com el gluti menor (F) que és un rotador intern evident, es converteix en adductor a l´igual que el tensor de la fáscia lata (T). El moviment global (avall a la dreta) es converteix en una flexió-adducció-rotació interna.')){kind=link}