14. BIOMECÀNICA DE LA COLUMNA VERTEBRAL TORÀCICA I LUMBAR

14.1. Articulacions de les vèrtebres

14.1.2 Articulacions dels arcs vertebrals (1) (2) (3)

Els arcs vertebrals s' uneixen entre sí per les apòfisis articulars mitjançant articulacions sinovials de tipus artròdies, pel que permeten moviments de lliscament en els tres eixos, l' ampliació de la qual a l' apilar-se les peces vertebrals facilita els moviments del tronc.

La disposició espaial de les superfícies articulars segons la regió vertebral explica la diferència de moviments que s'obté segons predomini la mobilitat d' una zona vertebral o una altra. A l' alçada de la columna cervical (exceptuant l' atles i axis) les seves superfícies articulars es disposen en el pla transversal (s' estudiaran en les Lliçons del Coll). En la columna dorsal les superfícies articulars s' orienten en un pla frontal facilitant els moviments de rotació. Les apòfisis articulars lumbars es situen en un pla sagital facilitant els moviments de flexoextensió i sobre tot d' inclinació lateral.

Els lligaments d' aquestes articulacions són:

• Lligaments grocs (interlaminars)
• Lligaments interspinosos
• Lligaments intertransversals
• Lligament supraspinós, cordó fibrós que uneix els vèrtexs de les apòfisis espinoses des de la setena cervical al sacre.