13. BIOMECÀNICA DE L' EXTREMITAT INFERIOR

13.5. Articulacions del peu. Volta plantar (1) (2) (3) (4)

Les articulacions del peu són d' escassa importància degut a la pèrdua de funció dels dits del peu comparativament amb la mà. Es distingueixen:

Articulacions intertarsianes, establertes entre la resta dels ossos del tars, són del tipus artròdies i d' escassa mobilitat i importància.

Articulació tarsometatarsiana (Articulació de Lisfranc)

Articulacions intermetatarsianes.

Articulacions metatarsofalàngiques i interfalàngiques, idèntiques a les dels dits de la mà.

De gran importància en les articulacions del peu és el manteniment de la denominada volta plantar.

Es tracta d'una estructura arquitectònica que associa de forma harmònica els elements osteoarticulars, lligamentosos i musculars del peu. Gràcies a la seva curvatura i elasticitat, aquesta volta es pot adaptar a les irregularitats del terreny, tot millorant les condicions mecàniques de la marxa. Actua a mode d' amortidor indispensable per a la suavitat de la marxa, les alteracions de les seves curvatures afecten al recolzament plantar i tenen repercussió en la marxa i la bipedestació.

La volta plantar es manté per tres arcs que es recolzen al terra per tres punts.

• Arc anterior entre els caps dels metatarsians primer i cinquè
• Arc extern entre el cap del cinquè metatarsià i el taló
• Arc intern entre el cap del primer metatarsià i el taló.

Durant la marxa la volta plantar pateix una sèrie de deformacions dinàmiques que determinen un major o menor contacte de la planta del peu amb el terra i de les característiques del terreny trepitjat.