13. BIOMECÀNICA DE L' EXTREMITAT INFERIOR

13.2. Articulació del genoll

13.2.3 Estabilitat articular

El genoll no només té un paper fonamental com a element actiu, sinó que actua com a element passiu per a mantenir l'estàtica de la posició erecta, per a això existeixen una sèrie de mecanismes que el fixen i en mantenen l' estabilitat articular tant en situació estàtica com dinàmica.

L' estabilitat transversal (1) (2) del genoll evita que les forces laterals i l' exercida pels extrems ossis actuïn tot desplaçant lateralment les superfícies articulars, els elements fonamentals per a mantenir-la són:

• Lligament col·lateral peroneal junt amb el tendó del Ms. Tensor de la fàscia lata.
• Lligament col·lateral tibial junt amb els tendons dels músculs que es fixen en la cara interna de l' extremitat proximal de la tíbia (pota d' ànec superficial).
• Tendó del quàdriceps (lligament rotulià)

L' estabilitat anteroposterior (3) del genoll evita que els extrems ossis es desplacin cap endavant o enrere.

La limitació de la hiperextensió es realitza a través de:

• Pla fibrós posterior de la càpsula: Lligament popliti oblic i arquejat.
• Lligaments col·laterals i lligament creuat posterior.
• Músculs flexors.

Durant la flexió els elements que impedeixen la luxació anterior són bàsicament:

• Lligament rotulià
• Lligament creuat anterior.

L' estabilitat rotatòria (4) del genoll, quan aquesta es troba en extensió està impedida pels lligaments laterals i creuats