11. ESTUDI DEL CAP. OSSOS DEL CRANI. BASE DEL CRANI. OSSOS DE LA CARA. FOSSES DEL CAP

11.3. Ossos del crani

11.3.6 Temporal (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)

És l' os més complicat del crani, degut a que en el seu interior es localitza l' òrgan auditiu que condiciona la presència de nombrosos petits conductes i orificis que travessen l' espessor de l' os.

Es tracta d' un os pla i parell situat a les parts laterals del cap en la zona que surten les primeres canes, d' aquí el seu nom. Per a estudiar-lo es divideix en tres parts: escama, porció petrossa o penyal del temporal i porció timpànica.

• Escama del temporal: làmina òssia, ampla i prima que s' estén verticalment per a formar part de les parets laterals de la volta cranial. S' articula amb el parietal per la seva vora superior, amb les ales majors de l' esfenoide per davant i amb l' occipital per darrera.
  En la seva cara exocranial s' aprecia la presència d' una apòfisi prima que es separa lateralment de la mateixa i es dirigeix en direcció ventral (paral·lela a la cara exocranial de l' escama) per a articular-se amb el zigomàtic (apòfisi zigomàtica) formant la denominada nansa de la calavera. A la base d' aquesta es localitza una depressió articular per a la mandíbula, la fossa mandibular (cavitat glenoïdal).
• Porció petrossa: Es tracta d' una piràmide òssia quadrangular amb base posterior i exocranial i vèrtex anterior i endocranial, l' eix major del qual segueix direcció lateromedial.
  La base exocranial és una apòfisi voluminosa, palpable in vivo, denominada apòfisi mastoide.
  El vèrtex endocranial arriba fins a la part lateral del cos de l'esfenoide i presenta un orifici (orifici intern del conducte carotidi).
  Les quatre cares de la piràmide són dues cares endocranials i dues exocranials.
  Les cares endocranials es disposen formant part de les fosses cranial mitja i posterior rebent la denominació de cara cerebral i cara cerebelosa respectivament. En aquesta última s' aprecia un orifici que es correspon amb el conducte auditiu intern.
  Les cares exocranials reben la denominació de cara timpànica (anterior) i cara bassilar (posterior). La cara timpànica es troba oculta per la porció timpànica delimitant junt amb aquesta l' orifici del conducte auditiu extern. La cara bassilar presenta múltiples apòfisis, forats i depressions, les més importants des de la mastoide cap endavant són: l' apòfisi estiloïdal, eminència òssia punxeguda just per davant de la mastoide i entre ambdues es localitza el forat estilomastoïdal. Per davant de l'apòfisi estiloide s' aprecia una depressió denominada fossa jugular que a l' articular-se amb l' occipital formarà part del forat rasgat posterior (jugular). Per davant d' aquesta hi ha un orifici denominat forat carotidi (orifici extern del conducte carotidi que finalitza a la punta del penyal).
  El penyal es troba excavat en tot el seu interior per nombrosos canalicles i espais ossis relacionats amb l' aparell de l' audició i amb nervis cranials que la travessen per a dirigir-se a l' exterior del crani. En total són tretze canalicles cosa que dóna idea de la seva complexitat. (es fan cursos especials de dissecció de l' os temporal per a especialistes en otorrinolaringologia)
• Porció timpànica: Làmina òssia triangular que delimita junt amb la cara anterior exocranial del penyal el forat del conducte auditiu extern.